1. Tocar una paret de càrrega sense càlcul
L'error més car. A les finques anteriors a 1940 moltes parets interiors són de càrrega i el forjat descansa sobre volta catalana. Obrir un buit sense repartir la càrrega amb un cèrcol o biga calculada provoca fissures — al teu pis i al del veí. Abans d'enderrocar res, una inspecció defineix què és envà i què és estructura. És la base de qualsevol redistribució d'habitatge.
2. Començar sense la llicència correcta
Reformar sense el tràmit que toca exposa a sanció, paralització de l'obra i impossibilitat de legalitzar-la després. Cada reforma té el seu permís — comunicat, declaració responsable o obres majors. Saber quin necessites abans de començar evita el pitjor dels ensurts: revisa la nostra guia de llicència d'obres a Barcelona.
3. Acceptar un pressupost obert
Un pressupost orientatiu no compromet ningú: el preu puja amb "extres" durant l'obra. Exigeix un pressupost tancat línia per línia, amb unitats i preu unitari. L'import signat al contracte ha de ser el final, llevat de canvis que demanis tu per escrit. Així funciona una reforma claus en mà seriosa.
4. No revisar les instal·lacions antigues
En pisos amb instal·lació elèctrica anterior a la normativa REBT o fontaneria de plom/ferro, reformar només "el que es veu" és llençar els diners. Si no es renova el cablejat i les canonades durant l'obra, els problemes reapareixen aviat i obliguen a obrir parets acabades de fer.
5. Subestimar baixants i humitats
Les finques antigues tenen baixants de fosa amb dècades d'ús i humitats per capil·laritat o filtració. Reformar un bany sense revisar el baixant comunitari és la causa número u de taques que tornen a aparèixer al sostre del veí. La impermeabilització i l'estat dels baixants es comproven abans, no després.
6. No coordinar els gremis
Quan el client contracta pel seu compte electricista, lampista i paleta, cadascú culpa l'altre dels retards i ningú respon del conjunt. Un únic responsable d'obra que coordina tots els gremis evita els temps morts i deixa un únic interlocutor per a qualsevol problema.
7. Triar pel preu més baix
Un preu anormalment baix gairebé sempre amaga alguna cosa: partides no incloses, materials de menys qualitat, gremis sense llicència o absència de garantia. Compara pressupostos tancats amb el mateix abast — no preus solts — i verifica llicències, referències i garantia per escrit.
8. No preveure terminis realistes
Una reforma integral de 70-90 m² triga 8-14 setmanes; amb estructura i llicència major, cal sumar el visat. Prometre terminis massa curts sol significar que falten partides o que l'obra se solaparà malament. Preveu un marge del 10-15%, sobretot en finques antigues on apareixen imprevistos en obrir.
9. Materials inadequats per a l'ús
Triar acabats per estètica sense pensar en l'ús real és un error que es paga amb el temps: terres que es ratllen, juntes que es taquen, pintures que no aguanten la humitat mediterrània. En una reforma major el material adequat a cada zona dura anys; el barat, mesos.
10. No exigir certificat final ni garantia
Sense certificat final d'obra no pots tramitar la cèdula d'habitabilitat ni legalitzar la reforma. I sense garantia per escrit, qualsevol defecte posterior és el teu problema. Exigeix sempre garantia sobre la mà d'obra (mínim 24 mesos) i, en obra estructural, la cobertura LOE de 10 anys.